Notícies

Bausen impulsa un projecte per recuperar la toponímia menor del municipi amb el suport de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

2026-03-16T09:09:00Z

L’Ajuntament de Bausen ha redactat el Projecte de recuperació de la toponímia menor del municipi, una iniciativa destinada a preservar un patrimoni immaterial estretament vinculat al territori i a la memòria col·lectiva del poble.

El projecte ha estat possible gràcies a una subvenció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, que ha permès impulsar aquest treball de recerca i documentació sobre els noms tradicionals de lloc del terme municipal.

La toponímia menor inclou els noms de camins, camps, bordes, fonts, colls i altres indrets del territori, que durant generacions s’han transmès oralment entre els habitants de Bausen. Aquests noms tenen un gran valor cultural, ja que reflecteixen la història del poble, el coneixement del medi natural i la llengua pròpia del territori.

Amb el pas del temps i l’abandonament progressiu de les activitats agroramaderes, aquest patrimoni es troba en risc de desaparició. Les persones que encara conserven aquest coneixement són majoritàriament d’edat avançada, fet que fa especialment urgent la seva recopilació i preservació.

L’objectiu del projecte és realitzar un estudi de camp per recopilar, validar i geolocalitzar la toponímia menor de Bausen, amb la col·laboració de veïns i veïnes que encara conserven aquest saber tradicional. El treball permetrà crear una base de dades amb la localització geogràfica i la classificació dels topònims, que quedarà a disposició del municipi per a futures iniciatives de conservació, recerca i divulgació del patrimoni.

Aquesta iniciativa suposa un pas important per preservar la memòria del territori i posar en valor el patrimoni cultural de Bausen, garantint que aquest coneixement es pugui conservar i transmetre a les generacions futures.

]]>

Bausen executa les obres d’estabilització del Carrer Major amb una subvenció directa de la Diputació de Lleida

2026-03-18T10:07:25Z

L’Ajuntament de Bausen ha dut a terme les obres d’estabilització i reconstrucció d’un tram del Carrer Major gràcies a una subvenció directa concedida per la Diputació de Lleida, que ha permès afrontar amb urgència una actuació indispensable per garantir la seguretat dels veïns i restablir l’accés a diversos punts estratègics del municipi.

L’actuació es va fer necessària després que, el passat 4 de juliol, una part del carrer s’enfonsés durant unes feines de millora de la xarxa municipal d’abastament d’aigua. Segons l’informe tècnic elaborat posteriorment, el tram afectat presentava una situació de greu perill d’inestabilitat, fet que obligava a intervenir de manera immediata per consolidar l’accés i reconstruir la part malmesa.

El Carrer Major és una via principal de Bausen, ja que dona accés a habitatges, bordes amb animals, rutes turístiques de gran rellevància com la del Bosc de Carlac, el cementiri de Teresa, l’ermita de Sant Roc i el repetidor de telecomunicacions que dona servei a diversos municipis de la Val d’Aran. La interrupció del pas havia deixat aquesta zona incomunicada en plena època d’estiu, coincidint amb el període de màxima afluència turística.

Per resoldre aquesta situació, es va executar una obra consistent en la reconstrucció del camí mitjançant la construcció d’un mur d’escullera formigonat, així com l’habilitació d’un accés provisional per permetre l’entrada de maquinària i materials. El pressupost tècnic previst per a aquesta intervenció ascendia a 56.829,48 euros més IVA.

Des del consistori s’ha volgut destacar especialment el suport rebut per part de la Diputació de Lleida, ja que la subvenció directa ha estat clau per poder executar una actuació urgent, necessària i de gran importància per a la mobilitat, la seguretat i l’activitat econòmica i turística del poble.

Amb aquesta intervenció, Bausen recupera un accés fonamental del municipi i reforça la seguretat d’un espai especialment sensible, preservant alhora la funcionalitat d’un entorn de gran valor patrimonial, veïnal i turístic.

]]>

"Eth Lauader" Milenari

2021-08-16T09:40:08Z

"Eth Lauader" Milenari

Bosc de Carlac

2021-08-16T10:00:30Z

Bosc de Carlac

Ruta circular que s'inica al poble de Bausen (Vall d'Aran), on trobarem a l'entrada un pàrquing per deixar el vehicle i iniciar la ruta accedint per unes escales a l'Església de el Poble, amb el seu cementiri adossat. Passant per la part posterior iniciarem el camí.

A l'poc arribarem a l'ermita de Sant Roc, on girarem a l'izueirda (si seguim recte, cap a les antenes, podrem veure el cementiri civil de Bausen, on només hi ha una tomba i retornarem a el mateix punt per contunuar la ruta).

La ruta, d'unes 3 hores de durada, transcorre per bells paisatges, amb boniques vistes a la vall d'Coneján i un frondós bosc de faigs mil·lenàries que cal delectar-se en contemplar.

Si bé la ruta és fàcil per la seva durada i senyalització, cal tenir en compte que en els seus primers 3 quilòmetres es asciente uns 430 m. de desnivell, que s'accentuen en entre el km. 2 i 3, però que és compensat pel delit de bosc

]]>

Església Sant Pere de Bausen

2021-08-16T06:04:29Z

Església Sant Pere de Bausen

Sant Pere de Bausen és una església barroca del municipi de Bausen (Vall d'Aran) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es creu que aquest edifici substituí un d'origen romànic que segons Juli Soler i Santaló, l'antiga parròquia era edificada a la part d'avall del poble i estava sota l'advocació de Santa Eulària. Actualment no se'n conserva ni despulles.

Església d'una sola nau amb absis quadrat i campanar adossat. La cara nord està embeguda per una plaça del poble; la cara sud presenta una portalada d'estil neoclàssic on es conserva la dovella on s'indica l'any de construcció (a.1709) i per damunt d'ella una pedra amb simbologia de Sant Pere. L'església té contraforts i a la cara de migdia hi ha encastada un fragment d'urna funerària romana de marbre, on hi ha representat en baix relleu l'escena de tres bustos sota arcades de ferradura i signes astrals. Segons José Sarraté Forga es tracta de dues dones i un home, i la forma de ferradura dels arcs remet a les esteles pròpies de l'alt Imperi Romà, en aquest cas d'execució autòctona. També hi ha una altra pedra amb símbols paleocristians o precristians.

A la façana de migdia hi ha una llosa amb inscripcions gravades representant una decoració geomètrica; el conjunt representa una ziga-zaga que recorre de llarg a llarg la llosa; entre els espais buits hi han representats a la part superior cercles (gairebé tots amb un puntet al mig) i a la part inferior ratlles creuades.

El campanar és de base quadrada i de construcció tosca; conserva restes que poden ser d'origen romànic (suposadament aprofitats de la derruïda església de Santa Eulària) com poden ser una finestra arcada amb pedra tosca a la cara Est i una finestra espitllera tapiada a la cara Sud. A la part inferior de la cara Nord s'observa una porta d'entrada tapiada.

]]>

La capella de Sant Roc

2021-08-16T09:31:00Z

La capella de Sant Roc

És una ermita del segle XVIII, situada al poble Bausen, dins el municipi del mateix nom, al terçó de Quate Lòcs de la Vall d'Aran. És un monument inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La capella o ermita és una petita edificació eclesiàstica dedicara al culte que es troba al carrer Major de la localitat, als afores, en direcció a llevant. Està formada per una única nau de planta rectangular i capçalera plana amb contraforts; els murs són de pedra, amb una capa d'arrebossat i pintada de blanc. Presenta un campanar d'espadanya d'estil francès de fusta i amb coberta amb una campana a l'interior, del segle XIX o inicis del XX

]]>

Cementiri de Teresa

2021-08-16T09:35:57Z

Cementiri de Teresa

Amb només un sepulcre, el Cementiri de Teresa al municipi de Bausen a la Vall d'Aran és un dels cementiris civils més antics i alhora més petits de Catalunya. Des del 18 de setembre de 2020 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Local pel Consell General d'Aran.

El sepulcre de Teresa
Teresa i Sisco, coneguts com «els amants de Bausen» es van enamorar a l'alba del segle XX. Volien casar-se, però el mossèn catòlic de la parròquia exigia una quantitat de diners per obtenir la dispensa papal perquè eren parents, sigui llunyans. No van fer cas d'aquest refús intransigent, van viure junts i van tenir dos fills, que anys més tard es van exiliar a França en la Guerra Civil.

Quan Teresa va morir als trenta-tres anys d'una pneumònia aguda el 10 de maig de 1916, el mateix mossèn va refusar sebollir-la, perquè segons la seva religió la difunta «vivia en pecat» en cohabitar sense casar-se i sebollir-la en «terra beneïda» hauria sigut una profanació. Aleshores tots els veïns sense cap excepció van decidir de construir un cementiri civil i van realitzar-lo en poques hores per poder enterrar Teresa dignament. «Flors silvestres, herbes i matolls envolten aquesta romàntica tomba amb l'objectiu de preservar-la de la intransigència i la intolerància.» La làpida porta escrit: «A mi amada Teresa».

]]>